Ulls clucs, en la tenebra, veig tres roses
porprades que han sorgit,
l'una damunt les altres, i descloses
al fons de l'esperit.
És tal vegada un record que perdura?
Quina mà les ha tretes del meu front?
Ve l'esperança amb una frescor pura?
Qui parla en mi? Les tres roses on són?
.
Josep Sebastià Pons,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada