Plou i fa sol
qui ho havia de dir?
El teu somriure entre llàgrimes
és l’Arc de Sant Martí.
Plou i fa sol,
pentina el teu neguit,
i canta, maldament ploris,
somriu i canta amb mi.
Encara que pensis
que te trobes sol
les estrelles resen
per dar-te consol.
La lluna, la pruna
ja s’ha tret el dol
i l’oratge canta
i t’eixuga el plor.
.
Guillem d'Efak
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Aquest poema m'ha agradat molt.
Et felicito pel teu blog i pel recull de poesies. Les fotografies són genials!!!
Feliç Sant Jordi 2009
Publica un comentari a l'entrada